Un nou canvi en el periodisme
La entrada del telègraf, la ràdio i la televisió ja van extendre la capacitat del medis per a ser mes interactius i per a que mes persones es dediquessin a aquest medi. Però el 1995 Nicholas Negroponte va predir un altre canvi dràstic en el periodisme, portat per un nou medi, Internet i poc a poc s’ha anat complint. Estem davant del periodisme participatiu o democrátic.
Hi han diversos factor que han assegurat el sorgiment d’aquest periodisme:
L’increment de les noves tecnologies de la comunicació, mòbils, càmeres de fotos, ordinadors portàtils, PDA’s han permès a l’usuari mitjà poder comunicar la informació tant ràpidament com al periodista.
Els weblogs han estat un segon factor de impuls, no tant per que son si no per la força social que han creat.
Pero els weblogs només son la punta de l’iceberg. Avui en dia el usuari port decidir que vol veure i que no, amb mortals com igoolge o myyahoo Omyynews! Es també una nova forma de rebre noticies, tot això esta creant unes poderoses xarxes socials.
Els bitllets verds miren des de darrera la pantalla
Tota aquesta força ha fet atendre la crida dels diners. I ja que el propi client, o la massa de clients, acaba auto-generant els seus propis continguts, les empreses
Les pròpies empreses posen mitjans perquè els clients creïn els productes.
Concretant sobre el paper ( o la pantalla)
Les noves formes de comunicació inclueixen molts tipus de models: rss, p2p, weblogs, grups de discussió etc. Paro tots ells comparteixern com a mínim un fet, tothom pot fer-los servir i tenen sistemes per auto-regualrse/aurocorregir-se.
Pero el mes sorprenent també es la capacitat, cada cop mes forta per transmetre dades a través d’aquests models. Dailymotion n’es un bon exemple, actualment es poden pujar videos de alta resolució a través d’aquest portal i penjar-los després al weblog.
¿Perquè la gent vol participar?
La resposta es senzilla, l’home es un ésser social i vol comunicar-se. Les webs participatives donen la opció de trobar grups on et sentis a gust, on pots informar-te i ser informat, obtenir respecte, entretenir-te i ser creatiu.
Però tota aquesta informació ha de ser regulada, d’alguna manera. Evidentment els propis intermediaris de la informació, estan limitats i això fa que els usuaris només puguin posar allò pel que està fet el model. Per una altra banda i a formes de control del usuari, encara que hi ha formes mes directes que altres.
Aquesta participació tant activa porta, a redefinir el periodista i els medis massius. Alguns creuen que els medis massius es perdran, però n’hi ha d’altres que creuen que creixeran o que simplement sorgiran a partir de periodistes mes audaços i menys compromesos i passius.
La gran quantitat de informació per tant porta al comunicador a no ser tan sols un creador de informació, si no també a ser un transmissor.
¿I com seran els medis?
El “we media” ens portarà a un periodisme on es podrà confiar mes en els medis, ja que el periodise participatiu permet apropar-se mes al informador.
Un altra avantatge que oferirà es la immersió dels joves en els medis, ja que la interactivitat augmenta les “ganes” de rebre informació.
Aquestes noves avantatges seran a les que s’hauran d’adaptar els nous medis.
Conclusió
Els medis estan canviant, de una forma sorprenent i cada cop son mes interactius, els grans medis d’abans s’hauran adaptar a ells. I el mes important, ¿vols participar-hi?
Finalment deixo una conferéncia de Yu-jin chang, redactor en cap de ohmynews!
Arxivat sota: Publicació electrónica [treballs]
